Nou anys després de l’1-O, el cas d’en Roger arriba a judici.
Iridia ens va demanar un spot per encendre la campanya de justiciaroger.cat: una peça curta que expliqués per què aquest judici importa a molta més gent que a una sola persona, i que convertís aquesta comprensió en tres accions concretes — donar, signar i difondre.
El repte real no era explicar què va passar. Això ja ho sap tothom. El repte era tornar a fer-ho sentir sense caure en les imatges de sempre, sense victimitzar en Roger i sense convertir un cas judicial viu en un exercici de nostàlgia. Havíem de sostenir la gravetat i, alhora, deixar espai a la dignitat i a l’alegria d’aquell dia. I havíem de fer-ho amb material d’arxiu, sense rodatge.
Nota de direcció
Vam trobar l’eix del relat en una imatge molt simple: la cicatriu. Les cicatrius marquen on eren les ferides. Però n’hi ha que no cicatritzen mai del tot, i n’hi ha que no són d’una sola persona.
A partir d’aquí vam construir una peça que va del número a la cara i de la cara al col·lectiu.
Aquesta peça no té ni un sol pla rodat per nosaltres. Tot és arxiu. Això, que sembla una limitació, va acabar sent la decisió creativa més important del projecte: la peça està feta amb les imatges que van gravar les persones que hi eren, i és exactament així com es va poder identificar l’agent que va disparar. La memòria col·lectiva d’aquell dia està guardada en milers de mòbils.
Guió i disseny sonor: Carlos Juan / Direcció i Animació: Pere Nadal
