Aquest projecte sorgeix de la necessitat de reivindicar la memòria històrica com a eina de justícia i transformació social. En un moment on sovint se’ns convida a oblidar, el vídeo és una crida a recordar col·lectivament, a donar veu a les lluites silenciades i a mantenir viva la història com a motor de canvi i resistència.
Aquest vídeo és una peça íntima i reflexiva que ens convida a pensar sobre la importància de la memòria. Utilitzant imatges d’arxiu, moments quotidians i una narració emotiva en forma d’àudio de WhatsApp, expliquem com la memòria no és només una experiència individual, sinó un teixit col·lectiu que ens defineix com a comunitat.
La veu de la narradora ens parla d’una relació propera, plena de records compartits, i explora com els espais físics —com els arbres, les places o els edificis— també són testimonis silenciosos d’històries viscudes. És una metàfora visual i auditiva que connecta el passat amb el present i planteja una pregunta essencial: com podem cuidar i preservar aquests records per a un futur compartit?
