Tres joves rapers son els rostres visibles de la persecució de la llibertat d'expressió a la música a l'estat espanyol.
No Callarem, un film per la llibertat
Una producció de BRUNA i No Callarem
Les lletres de Hasel, Valtònyc i Elgio no només han sigut condemnades per un sistema judicial en ocasions poc neutral sino que també els ha convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a villans radicals i monstres enemics de la democràcia.
Els tres creadors i represaliats comparteixen la seva història des de la inhabilitació, des de l’exili i des de la presó. Memòria viva de la condemna a la llibertat d’expressió en la música de l’Estat espanyol.
A l'estat espanyol hi ha un total del 18 rapers que han estat condemnats a penes de presó pel contingut de les seves lletres. Àlex "Elgio" porta tres anys inhabilitat. Josep "Valtònyc" ja suma quatre anys i cinc mesos a l'exili. Pablo "Hasel" es troba empresonat a la Presó de Ponent, Lleida, des de fa un any i vuit mesos.
Els tres casos comparteixen una història de vida similar: desde ben petits va créixer en ells una necessitat per denunciar injustícies i fer visibles els abusos i violències exercides per l'estat, les forces policials i en especial la Corona espanyola. La manera de fer-ho seria a través de la música rap. És a partir de 2011 quan comença una persecució directe cap a ells i alhora a la nostra llibertat d'expressió com a conjunt de la societat.
El film No Callarem aborda, tant des d’una perspectiva personal com artística, les experiències que han portat als tres protagonistes a convertir-se en represaliats polítics així com les conseqüències que té aquesta repressió en les seves vides, ja sigui per inhabilitació, exili o presó.
Un ampli ventall d'artistes són també protagonistes del documental i recuperen algunes de les lletres condemnades creant noves versions amb estils musicals diversos. El soul de Yolanda Sey, el rap llatinoamericà d'Ana Tijoux, la performance provocadora d'Albert Pla, l'electrònica ballable de Las Bajas Pasiones i molts més col·laboren en l'articulació d'una banda sonora única amb estils com la glosa mallorquina, el jazz o la música experimental.
No Callarem oscil·la entre el documental musical i el documental social i de denúncia. Les noves versions de les lletres condemnades interpretades per diferents artistes representen un acte de solidaritat entre persones claus en l'escena musical actual i els tres rapers acusats injustament.
NO CALLAREM, un film per la lliberat
Idea original: Francisco García Tapia, Adriano Galante, Albert Costa
Codirecció: Claudia Arribas Villà, Violeta Octavio Roca, Carlos Juan Martinez
Guió: Claudia Arribas Villà, Pilar Monsell
Producció: Francisco Garcia Tapia
Producció executiva: Albert Costa, Adriano Galante
Direcció de fotografia: Violeta Octavio, Carlos Juan Martinez
Edició i muntatge: Violeta Octavio Roca, Claudia Arribas Villà
Realitzador 2018: Raul Gallego
So directe: Carlos Juan Martinez, Pablo Schvarzman, Andrés Jaén, Víctor Jiménez
Disseny sonor: Gabriel Cohen
Colorista: Fabian Matas
Direcció musical: Albert Costa, Adriano Galante
Producció musical: Pablo Schvarzman
Imatge gràfica: Impremta Col·lectiva de Can Batlló, Borja Lozano
