Progrés Zero
I si la distopia no fos el futur, sinó una versió lleugerament exagerada del present?
Progrés Zero és una minisèrie de ficció breu que imagina un futur molt proper on conceptes com sostenibilitat, innovació o progrés han estat absorbits pel capitalisme fins a convertir-se en noves eines de control. Una història sobre el sistema agroalimentari, les desigualtats globals i la capacitat de les persones per imaginar alternatives.
Progrés Zero és una minisèrie de ficció breu ambientada en un futur proper.
A través de situacions aparentment quotidianes s’hi revela una societat on el «progrés» i la sostenibilitat s’han convertit en mecanismes de control i desigualtat estructural.
Es juga amb l’absurd plausible, mostrant una distopia disfressada de funcionalitat i innovació.
Capítol 1: Protocol de contractació
Una dona migrant arriba a una entrevista de feina que promet una nova vida, però descobreix que el progrés amaga una forma sofisticada d’explotació. Quan el sistema falla per un instant, haurà de decidir si encara és possible dir que no.




Capítol 2: Protocol d’harmonització
En una empresa on el menjar ecològic per als rics es produeix a costa de la fam dels qui el cultiven i on fins i tot la dignitat es descompta de la nòmina, dos treballadors afronten la mateixa pregunta: callar per sobreviure o arriscar-ho tot perquè la veritat surti a la llum.
VEURE CAPÍTOL 2 A LA GUIXETA




Capítol 3: Protocol de negociació
Un alcalde rural es reuneix amb la directora d’una multinacional convençut que podrà defensar el seu poble. Però descobrirà que hi ha poders que ja han decidit el futur molt abans que comenci la negociació.




Capítol 4: L’escletxa
En un territori devastat per la sequera, una pagesa descobreix una llavor que ha brotat contra tota lògica. Per protegir-la, haurà d’amagar-la d’un sistema que fa anys que va decidir qui té dret a cultivar el futur.
VEURE CAPÍTOL 4 A LA GUIXETA




Progrés Zero és una aposta de producció pròpia que combina ficció i incidència política per ampliar els imaginaris sobre la crisi ecosocial.
Busca provocar preguntes: Què hem normalitzat? On ens porta el capitalisme sense límits, el neoliberalisme i el (tot)washing?
La ficció s’articula com un documental d’un futur que ja està passant, on la distòpia ve presentada com a millora social. Però sota aquesta capa de progrés, cada episodi revela esquerdes, incomoditats, moments de resistència.
Actualment, Bruna està desenvolupant el projecte en format sèrie de ficció.
Making of:












The team that made it possible
Original idea
— Observatori DESCA i BRUNA
Production
— Denis Nadal
Editing and montage
— Carlos Juan
Vestuari
— Andrea Verbel
Co-direction
— Carlos Juan Martinez, Claudia Arribas
Direcció de foto
— Violeta Octavio
Direct sound
— Tomás Cruz
Colorist
— Violeta Octavio
Script
— Claudia Arribas, Águeda V Flores
Gaffer
— Yaiza de Lamo
Direcció d’art i VFX
— Peter Christmas